Addódi, Cocueye, tan negre i tan maricó

Dos homes afrocubans estableixen un diàleg profund amb ells mateixos, amb el seu inconscient, amb els seus ancestres i amb el públic, travessant èpoques i contextos diversos. A través del llenguatge corporal, la dansa i el gest, s'exploren la carícia i el tacte entre cossos que canalitzen i encarnen forces ancestrals, espirituals i emocionals. En aquesta trobada íntima i ritual, els intèrprets cerquen una reconciliació amb els seus “jo” del present, tot confrontant els límits que la història i la societat han imposat a les negrituds. L'escena esdevé un espai de resistència, de sanació i de memòria viva, on l'individual i el col·lectiu s'entremesclen, i on el cos és alhora arxiu, frontera i territori de transformació.